encuentros con grandes personajes #3

avui,... tot esperant la publicació de Singles inéditos de Rhonda Records el proper 11 d'Octubre,... per fi el necessari toc femení arriba al blog,... declaracions honestes, reivindicatives i molt divertides de la viki,... el toc glamourós del grup,... si us plau,... tots els focus cap a ella,... ladies & gentlemen,... Mrs. Rokanrol!

Defineix el teu rol a Tired Hippo.
Jo soc la veu femenina que acompanya.

Qui és el millor instrumentista del grup?
Jo us estimo a tots però, el Miguel és el millor.

I la millor cançó?
De les últimes ‘only unhappy people dance bad’.

Què has de dir de la resta de companys?
Mare meva, haig de dir que estic molt contenta de formar part de la banda sobretot per la penya que som, quan parlo del grup sempre dic, -Es que són tan macos...-
Per mi el Ferran és un gran compositor i un amic de debó, amb el Jordi tenim bon feeling, sobretot quan cantem junts,(quan el Ferran ens deixa) amb la resta, lo de Bilbao va ser un antes i un despues, allà vaig veure per pimers cop les ballaruques del Jorge, vaig descobrir al Guerra, que vaya guerra que té el colega!!! i com no, vam començar a entreveure l’univers paral.lel que tenim el senyor Miguel i jo a partir del bulibuli ens uneix una amistat sòlida, i com a músic se’m cau la baba literalment.

Digues alguna cosa polèmica, va.
El Jorge i el Jordi amb les bromes del cuñao son lo peor.
Haig de reconèixer que m’encanta ser la única tia (sense contar la Itzi).

Què opines del Ferran com a cantant?
Ha millorat molt aquest noi, trobo que canta cada dia més bé, penso que les nostres veus sonen bé juntes.

I com a lletrista?
Opino que també ha evolucionat,encara li falta per ser un Dylan però les darreres cançons semblen més currades, més viscudes que les altres, podriem fer un temita en castellà? Seria diferent.

Què opines del nous temes que hem gravat?
A pesar de lo que digui el Jordi, a mi m’agraden de debó ( a part de la freakada) haig de dir pels que no ho sabeu que a Sant Boi gravant les vaig passar putes, però tot i així penso que assajant quedarien de primer disc de veritat de Tired Hippo.

Estàs a gust a Tired Hippo o estàs esperant el moment indicat per a començar una carrera en solitari que ens deixi en evidencia?
Ja, ja, ja, estic a gust, jo no crec que pogués cantar amb ningú més, tot i que la música que fem no és del tot el meu rotllo, jo soc més rockera, però la meva frase és nothing less forever but you can blame the weather again, si puc dir aquesta frase ja estic contenta.

Ens ofereixen tocar a la tele,... per quin canal preferiries lluir-te?
Qualsevol canal mentre jo sortís guapa i glamurosa.

Què et suggereix el nom The Chicken Shake?
Bons records, marxeta, festa I sobretot rocanrol, ah! Uf! I un novio que canta de pena però balla com un Tony Manero.

Sticky Fingers o Exile on Main Street?
Sticky forever.

Cine oriental,... genial o conyàs?
Ho sento, conyàs, conyàs, conyàs. Perque quan una cosa no mola és un conyàs i quan si que mola, és la polla?

Tres cançons que no et cansaries d’escoltar...
'Like a Rolling Stone', la versió del Dylan I la dels Stones també, 'Little Wing', la del Hendrix I la de l’StivieRay també i la tercera, que difícil, de la Janis Joplin 'Piece of my heart'.

T’organitzem un dinar,... pots escollir la taula del local on vols seure però totes estan ocupades,... en una hi ha bob dylan,... en una altra kiz richards,...i en una altra david bowie,... on t’assentes?
Amb el Keith, segur que em posaria en plan depravada com ell, m’encantaria acabar a la seva habitació (perque em toqués la guitarra, mal pensats).

Recomana un llibre,... o més d’un,...
A mi m’agraden molt les histories liades del Paul Auster, el meu preferit és Leviatán, també vaig tenir una època de Isabel Allende però ja se m’ha passat, quan anava de punki llegia Bukowski i el Henry Miller però ara no recomanaria cap dels seus llibres, uf! No segur que no!

Si poguessis escollir formar part de qualsevol banda de la història de la música,... quina triaries?
A mi em va començar a agradar la música amb els Led Zeppelín, és que tenia un nòvio a primer de BUP que me’ls va ensenyar i vaig flipar. Però si pogués escollir serien els Stones, més festa drogues i r’n’r? Els Stones guanyen. Potser també la Velvet, ser una Nico no estaria malament, tràgic final, es va morir anant amb bici per Ibiza, però així acaben les estrelles del rock.

Una última reflexió...
Que consti que he contestat el questionari sense llegir abans els vostres.
Com a reflexió final diré que hem d’assajar, no sé com, ni quan, ni on, ni qui , però mentre no assajem no farem res de bó nanos! Feu propostes al respecte.

encuentros con grandes personajes #2

el gran Miguel Ballester,... el Mago del charles,... ha contestat les preguntes que li vaig plantejar,... com sempre molt interessant tot el que ens ensenya el mestre,... en especial em sembla molt encertada la reflexió que fa sobre el jazz,... us deixo en bones mans,... parla 'il dottore',...

Defineix el teu rol a Tired Hippo.
Pues yo creo que básicamente, tocar la bateria y meter un poco de caña a los demas, intento que los demas saquen lo mejor de ellos mismos dando lo mejor que tengo.

Qui és el millor instrumentista del grup?
Bueno, yo creo que no es muy importante esto, hay un nivel que es lo que da el sonido que sale cuando tocamos juntos, pero no es un grupo de virguerias, si tuviese que destacar a uno en particular, quizas destacaria a Ferran aunque tiene un problema a solucionar con el metronomo;)

I la millor cançó?
Pues esto me va por epocas, decidi entrar en la banda por que me pillé de “late at night”, cuando grabamos la primera demo, me enamore de “miniature” que sigue siendo de mis favoritas y luego de las ultimas pues “soon” me parece preciosa como quedo en la segunda maqueta y ahora se nos viene encima un temazo que se llama “only unhappy people dance bad” que me parece totalmente estremecedor, muy bonito. Depende del dia pogo uno u otro, quizas “soon” no ha sonado en directo como deberia.

Què has de dir de la resta de companys?
Pues sinceramente, que me encanta tocar con ellos y haberlos conocido, cada uno tiene lo que yo llamo “sus cositas” podria hablar dias sobre esto, a mi me gusta mucho fijarme en los gestos de cada uno. Ferran es como el jefe pero despistado, Jordi es el señor “frases con la guitarra”, Jorge es el mago de las melodías, Vicky es la chica + rockera que jamas conocí, y Guerra que está echándonos una mano, es como mi hermano. Todo tiene su lado bueno y su lado mas caotico, pero creo que pesa mucho la persona y la humanidad de cada uno, luego cada uno tenemos nuestras limitaciones pero el resultado es muy satisfactorio porque creo que todos tenemos claro que queremos pasarlo bien.

Digues alguna cosa polèmica, va.
Uffff, no me gusta Yo la Tengo en directo, me aburren un monton!!!!!!!!!!

Què opines del Ferran com a cantant?
Pues que es el tipico cabron al que no le hace falta afinar para encogerte el corazón y tocarte la fibra. La verdad es que me gusta, si no no seguiria en la banda, para mi la voz es lo mas importante de un grupo y si no me gusta, pues.... “que coño hago aquí”

I com a lletrista?
Pues ni puta idea, no se ingles y me quedo enganchado a las melodías chapurreando e inventando frases sueltas, “que farem”, asignatura pendiente...

Què opines del nous temes que hem gravat?
Pues al contrario que Jordi, a mi me encantan y me encanta haberlos grabado en mi habitación, tienen una atmosfera muy intima casi todos y eso es algo que me atrae mucho de la musica, ademas este agosto ha sido un poco oscuro y me han acompañado a altas horas de la noche, creo que reflejan un momento y se podria aplicar a muchas cosas, a Ferran que es el “papa” de todo y a nosotros “els tiets” que los hemos acogido con todo el cariño y asi se reflejó en los dias de grabación.

Per què fotografies la bateria a cada lloc on fas un concert?
Pues me gusta tener un recuerdo de los sitios de donde voy y la bateria es un fondo bonito para ponerlo como excusa, ademas con el tiempo me he dado cuenta de que me fijo en como queda, me gusta que quede bonita y entonces las fotos me dan una imagen de lo que puede provocar en el publico. Tambien intento llevar sets diferentes, es la forma de ser espectador de alguna manera. En fin, un freakada mia...

Ens ofereixen tocar a la tele,... per quin canal preferiries lluir-te?
Pues tal y como estan las cosas, supongo que el unico sitio donde se puede tocar en directo es en el programa de “buenafuente”. Si pudiera elegir otro, pues quizas “dias de cine” en la 2, aunque solo sea por conocer al presentador que es la bomba...

Estàs a gust a Tired Hippo o estàs esperant el moment indicat per a començar una carrera en solitari que ens deixi en evidencia?
Bueno, estoy a gusto pero soy culo-imquieto musicalmente, eso es algo que todo el mundo que me conoce sabe. La verdad me gustaria hacer algo propio con ideas mias, pero lo veo un poco lejano, aun asi, con tired hago lo que me da la gana siempre que quede bien, lo cual me da vidilla.

Stones o Beatles?
Pues si tuviera que elegir, quizas Stones aunque realmente soy de Deep Purple, empeze a tocar por Ian Pace. Beatles los he conocido un poco depuse, yo era muy rockero-duro y los beatles estaban un poco lejos de mis inquietudes, luego, me hice “mayor” y me acerque a ellos, prefiero escucharlos a los dos, por que elegir???

Cine oriental,... genial o conyàs?
Bueno, Ferran me ha ido introduciendo, he de decir que me da igual si es japones o de Andorra, solo me quedo con si me gustan o no, paso de ciertos sectarismos, intento tener la mente abierta y ver lo que puedo, hay cosas que me interesas pero creo que todavía no he visto la peli japonesa “definitiva” en mi vida.

Tres cançons que no et cansaries d’escoltar...
Pufff difícil cuando tienes tanto donde elegir, quizas “Black” de pearl jam, “No Rain” de blind melon y.......”summertime” si la canta Ella fitgerald mejor aunque hay muchas versiones historicas.

Per què el jazz és tan important?
Me da mucha pena la idea del jazz que hay hoy en dia, se utiliza en escuelas para aprender escalas o como fondo de convenciones, pero creo que en su raiz fue incluso mas cañera que todo el rock, heavy... o lo que quieras, me gusta pensar que habia gente que vivio el jazz improvisando en sus vidad y dejándose llevar. A mi me ayudo mucho a aprender muchas cosas, a escuchar, a tocar con los demas.... uff muchas cosas, pero como todo te tiene que gustar, me jode que sea un poco “snob” pero eso ya no lo decido yo, yo solo la disfruto y a veces la comparto.

Ella Fitzgerald o Billie Holiday?
Pues sigo odiando elegir, quizás por mi melancolia me quedo con Billie, pero la energia de Ella es impresionante y envidiable. Aun asi, no hay nada que estar en buena compañía tomando una copa de vino y escuchar “songs for distingue lovers”

T’organitzem un dinar,... pots escollir la taula del local on vols seure però totes estan ocupades,... en una hi ha bob dylan,... en una altra kiz richards,...i en una altra david bowie,... on t’assentes?
Pues Bowie sin dudarlo, quizas con keith fuese mas divertido a priori pero al lado de Bowie aprenderia mas, seguro, en cuanto a Dylan, me parece un poco rancio, creo que solo me interesa su musica dosificada, pero sin receta medica.

T’organitzem un sopar,... pots escollir la taula del local on vols seure però totes estan ocupades,... en una hi ha el cuñao i el risitas,... en una altra pocholo ,...i en una altra chiquito de la calzada,... on t’assentes?
Pues con el cuñao y el risitas, creo que son los mas humildes de todos, los mas sanos, me gusta la gente sencilla.

Recomana un llibre,... o més d’un,...
Pues “el club de los poetas muertos” me cambio un poco la vida, luego Siddharta, me hizo replantarme muchas cosas y disfrute mucho con Stephen King en mi juventud, ademas no me da vergüenza admitirlo...)P

Si poguessis escollir formar part de qualsevol banda de la història de la música,... quina triaries?
The Doors, casi sin dudarlo, seguramente me hubiese llevado fatal con Morrison pero poder tocar una vez “the end” al lado del rey lagarto..... uffffffff ademas no me gusta demasiado el bateria de los doors asi que..... supongo que hubisemos hecho una versión rumbera o flamenca de hello i love you.... como hize con tonight, tonight...

Una última reflexió...
Pues no se, que creo que queda por hacer “el concierto” de Tired Hippo y que seguire metiendo caña a todos con el metronomo, las afinaciones o lo que sea, es parte de mi encanto, no????.......

... evidentment que és part del seu encant,... dues coses més,... 1. m'han fet una entrevista per a la revista AB de Barcelona,... sembla que sortirem en el recopilatori de Rhonda Records,... i 2. posem "stars fell on Alabama" i desitgem un feliç aniversari al jorge,... ese peaso de trompetista que tenim a tired hippo!!

encuentros con grandes personajes #1

inaugurem nova secció d'entrevistes,... i ningú millor que el petiso com a primer convidat,... res, que us deixo amb el robbie robertson de Tired Hippo,... Jordi Ibàñez,...

Defineix el teu rol a Tired Hippo.
Fer que tot soni una mica més ple, fer riure al personal, ser una mica torracollons a l’hora de decidir el repertori, ajudar a batejar les maquetes, rescatar cançons antigues, presentar els temes en directe si el Ferran no vol parlar i cantar bé el “what you’re looking at?” de “Blame the weather”.

Moltes coses, no?
Sí, massa de fet. De vegades, sobretot en directe, penso que la gent deu creure que tinc ganes de “chupar cámara” o de voler-li treure protagonisme al cantant.

I és això el que busques en realitat, no ho neguis...
Doncs no. Sempre dic que a Tired Hippo sóc un secundari de luxe... i així s’ha de quedar la cosa. Això sonarà a falsa modèstia però jo només poso una mica de color a un racó de l’enorme quadre en blanc i negre que són les cançons que escriu el nostre líder.

A més de pilota ets pedant.
Diguem que el títol de pedant oficial del grup ens el repartim el Jorge i jo. I de pilota res: si una cançó o un arranjament no m’agrada, ho dic. En tot cas és una crítica constructiva; a més, l’última paraula ni la tinc jo ni l’he de tenir.

Bé, anem cap a una altra banda. Qui és el millor instrumentista del grup?
Miguel “el mago del charles” Ballester.

I la millor cançó?
Afortunadament n’hi ha moltes. “Alone again”, “Late at night”, “Otoño”, “California”, “Silver girl”, “Disillusion”, “U”, “Another day”, “Worf”, “Home”, “The other side”, “Apollonia”, “Your tears”, “Only unhappy people dance bad”...

I si només poguessis salvar-ne una?
“Miniature”, sens dubte. A vegades, quan la toquem, sobretot quan la dinàmica comença a pujar cap a la meitat, se’m posa la pell de gallina.

Veig que segueix l’ensabonada. Què has de dir de la resta de companys?
Que són de puta mare. Jo a Hippo em trobo molt bé, perquè assajar és sinònim de passar-s’ho bé. I anar a Bilbao va ser extraordinari, en tots els sentits. Primer tenim la base rítmica, formada pel Miguel i els baixistes. El Miguel és la mà dreta del Ferran en molts sentits; s’implica no només en qüestions de ritme sinó també en melòdiques i això no és massa habitual entre els bateries. A més, ara és “il produttore”. És un emisor continu d’energia positiva i com a intèrpret és un fora de sèrie. Tant el Guerra com el Xavi, tot i ser diferents, són ideals per a Tired Hippo. A l’hora de tocar el Guerra és més florit i el Xavi més lacònic, però els dos són efectius i aporten “bon rotllo”. Amb ells la diversió està assegurada.
Després tenim a la Vicky, que és el necessari toc femení del grup. Pot ser molt “rock’n’roll” o angelical, a l’hora de cantar. Reivindico una cançó cantada en solitari per ella. I ens queda el tito Jorge, que li dona un toc jazzy i de club americà que li fa molt bé al club. Sóc partidari de fer-lo tocar més i encara amb més llibertat. Fora de l’àmbit estrictament musical, compartim obsessions freaks i deliris de grandesa. Finalment vull aprofitar aquest espai per dir que la Itziar existeix, no és un holograma: jo l’he vist, hi he parlat i fins i tot l’he fotografiat.

“Fotografiando hadas”?
Guanya al natural. És l’artista polifacètica del grup i la presència diferida constant. Aporta un caos controlat que li surt de manera natural. No he parlat més de dues o tres vegades amb ella, però te n’adones que estàs en presència d’algú especial.

Que consti en acta. Digues alguna cosa polèmica, va.
Sense ànim de menysprear les últimes cançons que ha escrit, crec que el Ferran s’està oblidant de moltes cançons velles que mereixen ser gravades. Entenc que existeixi una intenció de voler fer una maqueta homogènia i que, per tant, es deixi endur per l’eufòria de veure que el darrer que has escrit funciona com un tot. Però, em pregunto jo, són les millors cançons que queden per gravar? Jo prefereixo una maqueta sensacional, sense baixades d’intensitat i potser una mica anàrquica o inconexa que una maqueta que funcioni orgànicament com un tot però que tingui moments on es baixa una mica la guàrdia.

Tu no tens aquests problemes perquè no fots ni brot.
Exacte. Admiro i envejo la seva resolució d’escriure una o més cançons per setmana. L’està portant a terme, davant d’això em trec el barret. I precisament perquè escolto repetidament els cd’s que ens passa als del grup amb els esbossos de les cançons crec que tinc dret a poder dir la meva. Ara, “A time for drunken horses” ha quedat oblidada però en el seu moment era una cançó que s’havia de gravar tant sí com no. I no és una mala cançó. De tota manera, jo sóc el primer que sóc molt autocrític amb les meves cançons...

Home, ja m’imaginava que arribaríem a aquest punt. Jordi Ibáñez, el gran compositor, que té un altre grup amb el Ferran...
...i quan em canso d’elles, adéu. No, no penso parlar dels To Be Continued.

Bravo, ja has deixat anar el nom.
Res, que tot el que he dit sobre les obres coherents i anàrquiques són collonades, al cap i a la fi.

En això estem d’acord. Explica’m perquè vas “rajar” tant de “Blame the weather”.
La versió casolana del Ferran no m’agradava. La trobava, i la trobo, una mica “tontorrona”. La versió que es va gravar amb el grup, però, és molt millor i el fet que ens la demanin als concerts fa que la miri amb més “carinyo” que abans. Això i el “cachondeo” de “blame, blame”. No obstant, segueix sense ser de les meves predilectes.

Què opines del Ferran com a cantant?
Quan es posa en plan Leonard Cohen, com per exemple a “Home” o a “Otoño”, el trobo sensacional. No li agraden els cantants molt expressius però en els nous temes canta d’una manera que sembla contradir les seves paraules. A “Only unhappy people dance dance bad” s’està lamentant d’una manera molt poc pudorosa, el to és absolutament dolorós i sembla no trobar-se del tot còmode en registres així. Sempre l’he vist com un cantant a qui no li agrada cantar, tot i que darrerament començo a dubtar-ho. Com més senzilla i de tonalitat més greu és la melodia, millor se’n surt. En canvi, com a guitarrista pot fer el que vol, tot i que a Tired Hippo es conté moltíssim i no entenc el perquè. Imagino que és per la propia idiosincràsia del grup, és a dir, no allunyar-se de la senzillesa i fer sempre cançons que funcionin amb el mínim d’elements (instruments) possible. Suposo que aquest és el moment de tornar a repetir una de les meves frases-clitxé: “És el millor guitarrista pop que conec personalment”.

I com a lletrista?
Fa un moment deia que ara mateix s’ha tornat molt poc pudorós quan canta i el mateix podria dir de les lletres. És poc amic de subtileses, és directe: li encanta repetir que la vida és una merda i que la seva vida és un desastre, en les cançons. Jo, potser per pedant o perquè m’autocensuro més, intento enmascarar-ho una mica. Tinc clar que quan canto no sóc jo mateix, que porto una disfressa d’”entertainer” de segona divisió. Ell vol ser honest amb el seu art i si t’ha de dir que vol escapar d’aquesta llardosa ciutat ho acaba dient. Precisament aquest és un dels temes recurrents en les seves lletres. Després tenim les cançons de desamor, les de dubte existencial, les de sentir-te al fons del pou i les que no tenen cap pretensió. Quan es posa juganer i juga a semblar frívol m’encanta. Ah, demano una cançó d’amor sincera, sentimental i inequívoca. Ara més que mai.

how can something be in an empty box...

o diario de grabaciones domésticas#4,... recuperat ja de la boda del segle,... però encara tocat pel queixal del seny que m'han tret,... ens hem dirigit amb la viki,... després de la seva Hanoi rocks experience,... a la consulta d'il dottore o maestro miguel,... ja només queda afegir baix a dos temes i la meitat del trajecte tired hippo'05 estarà complerta,... amb l'incorporació de l'arnau aviat, intentarem arrodonir el treball,... com sempre la viki s'ho ha currat i han quedat gravats moments molt macos,... canviant de tema,... pàgina de societat,... moments a destacar de la boda del david i la eli,... partint del fet que tot va estar genial i ells estaven espectaculars, no pot passar per alt el fet que al sopar i festa sonessin: 1- Sunday morning (VU); 2- Miss Carrussel (NV); 3- Panis et Circenses (Os Mutantes!); 4- You really got me (Kinks); 5- I want you (tito); 6- Knocking on heaven's door (tito via Guns and Roses,... com a fi de festa,... brutal!) i... 7- Blame the weather!!!... és genial sentir un tema propi en una festa així,... merci david... i ara és el moment de seguir amb l'autobombo i posar Otoño... Happy Birthday Itzi!!!... los catalinos te echamos de menos!!!... when i read a book into my pillow...

te veo en el Club de Polo con mi petisso Bartolo

ah Daimiel crónica en rosa!!!... avui només es pot parlar d'un tema... aquesta tarda es casen el David 'el Octavo Tired Hippo' i la bellissima ragazza Eli... des d'aquí MOLTES FELICITATS!!... i ara a sentir The Weding Song del tito Dylan per anar-se ambientant,...

el estanque dorado

el que he escoltat en el meu retiro gironí,... Ravi Sankar "Vandanaa Trayee",... increïble,... POP hindú,... descobert gràcies a les pel.lícules de la Trilogia d'Apu,... Billie Holiday "Songs for distingue lovers",... descobert gràcies al maestro Miguel,... maco, maco,... mentre l'escoltava havia de reprimir les ganes de deixar anar un monòleg en veu alta,... sobreexposició al cinema de Woody Allen I guess,... el tema Stars fell on Alabama m'encanta,... seria genial poder-ne fer una versió en directe,... i també és clar, la nostra gravació,...