Lluis Paloma

Lluis Paloma Patinet, ens ha produït 'Febrer' i alguns dels temes de '2008' i 'So last Year' aconseguint donar una nova dimensió al so de TH... aquí no fa cap dels seus típics acudits però respon a les preguntes que li plantejo... i com sempre les respostes són interessants... bona lectura!!

1. Parla'ns dels teus projectes? Novetats de l'esperat 'Partisà' i del disc de vaixells...


Aquí ja puc sentir les rialles de la gent. El 'Party, S.A.' continua encallat per manca de temps, fins a l'estiu almenys. L'estat del disc és el ja conegut: totes les pistes de base estan ja fetes, excepte per uns retocs a “London” (títol de treball), però he de fer partitures i gravar veus (excepte per 'Vull ser lliure', que obrirà el disc), i amb la veu com la tinc ara no crec que pugui avançar gaire (de moment). El 'disc de vaixells' és un projecte que vaig començar a idear durant les sessions finals del 'Corrupció', però es va trobar amb tants obstacles que quasi tot el material que vaig gravar per a aquest projecte (ca. 2005) ha acabat anant a parar al 'Partisà', que en si mateix no és més que un 'Corrupció II'. De fet, és una història tan rocambolesca (incloent la pregravació d'una òpera que va quedar en foc d'encenalls, així com també una subsegüent encarnació de l'àlbum en doble CD que va provocar protestes perquè bona part del material era fluix) que no hi ha espai per a explicar-la amb detall. Bé, el cas és que, reassignat el material cap a un altre disc, he deixat de 'veure' clar el disc. I això vol dir que l'he de posposar fins d'aquí a molt temps (de fet, és un concepte molt borrós fins i tot encara que ara li pogués dedicar tot el temps del món). Almenys, tinc ja llibres molt complets sobre tots els vaixells de què vull parlar menys un. Com et dic, a partir de l'estiu...

El que ens deixa amb dos altres projectes de destí més incert, però que reflecteixen més el meu moment actual. Un és el Requiem. És (ho puc proclamar!!!!!!!!!!!!) una partitura acabada,

-Bravo!!!!!!! Plas, plas, plas... (públic)

feta específicament per a ser tocada i cantada en concert (és per a orgue de tubs, orgue elèctric, trompeta en Si bemoll i cor mixte). La part negativa és que no s'interpretarà com a mínim fins l'any que ve, i això si no hi ha problemes abans, que n'hi pot haver i molts. Però està 'emparaulada', i és per aquest motiu que no n'he penjat els midis a internet. Almenys, hi ha serioses intencions de cantar una versió 'reduïda' del Sanctus a la propera audició de cant, cap allà al juny. L'obra com a tal és una clamorosa contradicció (musicar un text eclesiàstic en llatí quan des dels 16 anys que sóc ateu), però en aquest cas era un compromís, estava clar que al cor a qui estava destinada aquesta obra no li podia fer cantar lletres agressives com les del 'Partisà', i de totes maneres conté alguna de la meva millor música. Una última precisió: el vaig compondre en una mica menys de dos mesos (7 de setembre a 4 de novembre de 2008) perquè temia el que ha acabat passant, és a dir, un coll d'ampolla terrible a mig curs en forma d'assaigs i concerts (fins i tot m'he atrevit, per primer cop, a dir que no a un concert on tothom m'hi 'esperava', en aquest cas el Magnificat de Bach del centenari del Conservatori).

I l'últim projecte, pel que no poso data però que vull intentar presentar abans de l'estiu si em surt prou bé (que és el dubte): ja fa temps que algun amic em diu que jo hauria de provar de construir les meves cançons sobre patrons de bateria o almenys rítmics. I és el que estic mirant de fer ara. De moment no he arribat gaire lluny, però hi ha dues cançons conegudes que trobaran casa ('Automatic Day' i 'Amsterdam'), i almenys una altra m'ha deixat molt content i la inclouré, 'La crucifixió dels Beatles'. El disc (que no pretenc fer massa llarg) es titularia '(Ja no) busco feina', i vindria a ser una mena de substitut, aquest cop fet amb un mínim de decència, d'aquell abortat 'Busco feina' que tanta vergonya em va fer passar en el seu moment (de fet, l'única altra cançó d'aquell poti-poti que pot acabar al nou disc -i no és segur- seria 'George Harrison', que necessita de molta feina encara).


2. Com afectarà el tancament dels kanga sound studios, que tants bons records ens porta, i el ple funcionament de la unitat mòbil?


En realitat, a Kanga hi deixaré muntada la meva bateria barata (la Tempo d'alguns dels primers concerts de To Be Continued) i la gravadora Fostex (a emprar només com a previ per a dos micros), per si un dia em cal. Però, ara que no hi he d'anar quasi per res, no em compensa tenir-ho tot allà. Apart del tema bateria, crec que amb la Unitat Mòbil tinc més avantatges, especialment perquè es colarà molt menys soroll de ventiladors de PC pels micros. De fet, pensa en la Unitat Mòbil com un Kanga en petit, fins i tot hi he incorporat els racks que havia emprat a Kanga. M'és més útil tenir-ho tot a mà. L'única pega és que se'm pot colar una mica de soroll del carrer, però em continua compensant.


3. Les teves gravacions són teves 100%, autoria i interpretació, tret d'un projecte amb el toni noise, penses en col·laboracions pel futur?


És cert que puc ser molt individualista. Fins molt endavant a la meva vida no m'he pogut recolzar en una colla d'amics de veritat (la famosa òrbita To Be-TH de la que parlaré més durant l'entrevista), i fins i tot a la meva família cadascú va bastant pel seu cantó. A més, part del meu gust per gravar sol es deu a que en els meus principis com a compositor em vaig trobar amb algunes escenes desagradables quan intentava tocar alguna de les meves primeres peces (com els '2000 mosquitos', per exemple), i vaig acabar decidint que seria millor gravar-m'ho tot jo i no haver de demanar permís a ningú. Almenys la músia arribaria a existir.

A la segona pregunta, perquè no? El Requiem és una forma de col·laboració, però també se'n pot beneficiar el '(Ja no) busco feina' (sobretot penso en solos de guitarra, però no exclusivament). Ja aixecaria el dit. Pel que fa al projecte amb el Toni, de moment és una sèrie de multipistes on jo ho toco tot i ell produeix, a l'espera que ell pogués posar el seu gra de sorra. Resulta que al poc de començar a gravar aquest material (un disc de tribut als nostres estimats Beatles, en plan currat) se li va espatllar el disc dur. Ha aconseguit recuperar-ho tot, per un pèl, però encara no hi ha data per a tornar-nos-hi a posar, recordem que ell treballa.


4. Com et planteges les col·laboracions en els temes d'altres persones? Òbviament, m'agradaria centrar-me en les cançons de Tired Hippo i en com tries un so, uns instruments, uns acords...


Me n'adono que sóc molt més espontani que a les meves pròpies gravacions (tot i que aquestes poden ser ara molt més espontànies que el 2000-2003). Específicament en el cas de TH, la primera feina era gravar unes bones pistes bàsiques de guitarra i veu per part teva. Algunes de les gravacions de 'Febrer' també van comptar amb pistes adicionals de veu (Mireia), trompetes (Jorge) i veu i guitarra (Jordi). I un cop els elements 'de grup' eren tots a lloc, jo començava a afegir pistes, el 90 % de sintetitzador, mirant a cada pas com quedava tot (essent la darrera producció d'importància feta a Kanga, també vaig gravar un goliat per a afegir 'una bateria' a alguns temes). En aquest sentit ho podries comparar amb la feina d'un pintor, afegint detalls aquí i allà. Concretant? Els sons de sinte eren pura prova i error, apretava un botó i mirava com quedava (quasi sempre emprant el meu mòdul Korg 05R/W). Amb les guitarres elèctriques el treball era més subtil, processant el senyal amb pedals i efectes de rack (Els solos a 'Facing Up The Tide' estan fets amb un Boss Metal Zone i també amb una pista al revés de pastilla de màstil amb reverb, mentre que la recent 'Point' ha comptat amb generoses aportacions d'un emulador de pedal Boss FDR-1, un so molt Hank Marvin). Sobre els acords, eren els originals de la teva part de guitarra, potser amb una o dues notes més, i amb alguna inversió potser. 100 % Baucells. A l'hora de mesclar entràvem al regne de la reverb. Els tres temes lents de 'Febrer' van quedar molt ben mesclats, però t'admeto que els dos temes ràpids, sense estar malament, no tenen la teva guitarra prou destacada, segurament perquè fer arranjaments i mescles de manera intensiva durant tres dies potser no sigui la meva millor manera de procedir. Però ho vaig arribar a gaudir.



Amb el projecte del Toni va ser una mica diferent. Quan vam començar, jo només tenia el baix Storm i la Strato XII MIJ, apart del DX-7 i el Korg, i me les vaig apanyar per a començar els arranjaments, que el Toni tenia previst acabar. De fet, té intenció de fer-ho un dia. Fins i tot 'Yes It Is' estava quasi acabada, però no del tot.


5. I per quan un concert de Lluís Paloma?


Aquesta és la pregunta que em fa por, perquè me la fa tothom. I el pitjor és que no sé la resposta, excepte per demanar paciència fins passat l'estiu. I aquí ve la paradoxa: encara no puc plantejar un concert perquè precisament tots els assaigs i concerts que em toca fer com a cantant de cor i estudiant de cant no em deixen temps per a acabar els discos que em proporcionarien material per a bastir un concert digne, sense comptar el temps necessari per a fer arranjaments factibles, ensenyar-los de manera oberta a amics músics, i buscar locals. També tinc pendents escrits per a la revista TERME i vaig de bòlid (o perdo el temps per a no posar-me encara més nerviós). Sempre dic que se m'intenti seguir la pista amb els meus concerts clàssics mentre no pugui oferir res millor, però veig que ningú ho prova. I aquí suggereixo fer-me una autopregunta:


5,5. Quins records tens de la teva vida de directe?


Començaré dient-te que al final del paràgraf parlaré de To Be Continued-TH. Començo pels concerts de clàssica. Bàsicament són maneres de perdre una tarda-vespre, més desenes d'hores d'assaig. Algú dirà: 'Però si fer un concert és emocionantíssim!' Jo penso que no. Vesteixes de negre uniforme, et diuen com has de sortir a escena, com saludar al final, i bàsicament surts a cantar unes determinades notes d'una determinada manera que t'indica un/a director/a. I el públic aplaudeix al final (pel mig, estussega). No hi ha cap comunicació. I tota la pila d'assaigs que fas per a perfeccionar el repertori d'una nit no necessàriament serveixen per a fer una actuació perfecta. Va a dies, i recordo concerts que van del notable alt a la pura i simple catàstrofe, i de vegades això canvia d'un dia per l'altre. Com a solista només he fet audicions de cant i alguna intervenció amb alguna coral. En teoria és més interessant perquè tens una porta oberta a triar-te una part del material, cosa que jo he aprofitat. Tant a cant com en format cor, algunes peces favorites meves ho són perquè les he conegudes en cantar-les. Però aquest és l'únic punt favorable d'un concert, i tot això desapareix quan entren diners en joc, és a dir, quan toques amb orquestra. Aquesta última sempre és caríssima (d'alguna cosa han de viure), i sempre s'acaben interpretant uns pocs 'greatest hits' d'eficàcia provada. I a mi em crema molt fer sempre coses d'uns pocs compositors morts. Pel que fa a cant, he fet coses de gent com Alban Berg o Charles Ives que estan bé, però també recordo una audició que va resultar dureta perquè tots vam cantar respectives diverses peces de només dos autors: Franz Schubert i Eduard Toldrà. Per separat era bon material, però junt... I t'ho has d'aprendre de memòria (signat: formatge de Gruyère). A més, l'esquema d'una actuació sempre és molt semblant. A Terrassa, te'n vas al lloc del concert. Fora, s'hi ha d'incloure un viatge en cotxe o amb autocar que pot ser bastant llarg. Arribes a lloc i te'n vas directament a fer una prova de so (conec una persona que realment les aprofita des del seu lloc de direcció, però en altres casos no sempre funciona), sense temps per a fer turisme. Amb sort, et quedaran tres quarts d'hora per a menjar un entrepà al bar del costat. Sense, igual acabes la prova de so deu minuts abans del concert. Alguns es canvien als camerinos o al vestuari (o a la sagristia!), jo sempre vinc vestit de casa. Passes el concert (mai perfecte) i tornes a casa. D'aquesta mena de dies, recordo dies de tornar des de la meseta castellana de matinada i dormint només 90 minuts abans d'anar a treballar, o fent breus visites nocturnes a llocs per a dir que havia vist alguna cosa. Acústiques? Una caixa de sorpreses. Només avisar-vos que no totes les esglésies tenen efecte reverb. I quan no el tenen coincideix amb què cantes junt amb una orquestra d'arreplegats. Jo ja ho he vist tot.

Sobre l'òrbita To Be-Tired, els directes són millors. Hi ha l'amistat, i la màgia d'estar fent una cosa realment creativa. Cançons noves, efectes nous (guitarres noves)... La por ve de com et sonoritzen (hi ha graus, però sempre em recordaré del cubà de la plaça 11 de Setembre i de tota la seva parentela) i d'acabar tocant a les tantes per als teus amics i punt. També, m'agradaria que tinguéssim una mica més de reconeixement (hem treballat dur i ens ho mereixem, què carai), i que als concerts hi vingués alguna groupie, que també fa falta.


6. I les teves noves adquisicions? El teclat...


Un Yamaha PSR-E413. El vaig comprar perquè el DX-7 se'm quedava curt per a algunes coses i perquè ja anava fent falta. De totes maneres, seria pura carn de BBC (Bodes, Bateigs i Comunions) si no fós per dues prestacions interessantíssimes que té: un arpegiador (que vull emprar en una cançó-a-compondre pel nou projecte de disc), i dos botons que entre d'altres coses permeten simular en temps real els filtres típics de sons analògics. Diguem que el veig com a complementari del DX-7: el 413 pels sons de piano i strings, i el DX-7 pels Farfises i els sons làser. No sé si serà pràctic endur-me els dos en directe.


7. La guitarra...


Una “tipus SG” marca Ä. La vaig comprar per bonica i perquè, essent barata, sonava raonablement bé. L'únic que me'n preocupa són les clavilles, que no són fantàstiques. Però la voldré gravar algun cop. Diguem que tenia 'mono' de guitarra i mirant per internet vaig arribar a la conclusió que no valia la pena anar a per una guitarra de preu mig perquè igualment els hi posen unes pastilles de pena (se sobreentén que he desistit de comprar-me una Gretsch o una Rick-12, no estic per gaire festes econòmicament).


8. I futurs objectius d'adquisicions? Possibles i no tan possibles...


Possibles, només et puc dir un disc dur USB i perquè realment em cal. També estic en crisi. No tan possibles? No ho sé, depèn de què trii fer els propers mesos. Et confesso que m'estic pensant de fer un segon instrument al Conservatori, i aquí penso en veu alta. De tres possibles instruments, he descartat l'arpa perquè fer-se amb una arpa d'orquestra està fora de les meves possibilitat i no vull estar anant a estudiar al Conservatori cada dia, siguem pràctics. Llavors vull mirar guitarra (una elecció òbvia) i orgue (òbvia, essent teclista de To Be, tot i que fer-me amb un orgue elèctric amb pedalier se me'n va com a mínim als 4200 €, per sort no seria una compra immediata). Apart, sempre em pot quedar una lap-steel o una autoharpa.


9. N'ets conscient de la importància que han anat guanyant les guitarres en la teva música els darrers anys? Es reflexarà en els teus discs?


Jo crec que sí. De moment no sóc un David Gilmour, però tenint un parell de guitarres bones i de pedals en condicions crec que val la pena intentar-ho. De totes maneres, el fet de compondre amb guitarra i buscar-hi continuament acords i textures té també un vessant pràctic que els nostres amics els “concertistes” apreciaran d'immediat: apart del Toni Noise, que té alguna noció de teclat, tots els demés músics de l'òrbita To Be-Tired sou guitarristes, i component amb guitarra us facilito per endavant el tocar la meva música. Precisament, la característica d'”Automatic Day” i de la majoria de peces del “Corrupció” amb la que tots ens hem entrebancat fins ara és que era música per a (molts) teclats, i no hi havia manera per a nosaltres de fer-ne una adaptació factible. També, una altra raó per a compondre amb guitarra va ser, el 2005-6, fer fora de la meva música els vicis interpretatius que tenia com a teclista. Pot ser que aquí hagi evolucionat una mica des d'aleshores.


10. Com veus el nou projecte de To Be Continued que estem enregistrant ara mateix?


Tinc clar que no serà un “Try To Look Like Bellvís II”. Excepte per IV tocs que li deurem fer, és el nostre actual repertori de directe, gravat per pistes però amb els arranjaments de concert (potser amb uns millors sons de teclat). No serà un disc experimental, serà més un document d'on som ara. Jo potser l'hagués volgut una mica més barroc, això t'ho admeto. De tots els temes, el que m'agrada més de partida és 'Fast Forward', que crea un gran ambient. No estic segur que la meva 'Buy Guitars' sigui tan memorable, excepte per l'anècdota de reflectir la filosofia vital de To Be Continued. I un últim misteri: quin dels molts títols triarem? Certament he disfrutat com un camell proposant títols frikis