el 2 ve abans que el 7... i així arriba el nou de TH '2'... dues (o tres) noves cançons... en edició super-limitada (una petita obra d'art cada portada (totes diferents)) gentilesa de m.
'A.G. ja ho havia dit' que és avenç del nou disc que sortirà properament '7': escrita després de llegir (i disfrutar) amb el llibre d'entrevistes 'Dylan sobre Dylan'... la quota del disc en català i un tema divertit de tocar... merci a la m. pels coros en aquesta cançó (genials!!)... i per tota la resta!!!
'Five times i've been burnt under the Sun on a sunny day!!': tema gravat a casa amb la m. als coros i a la guitarra... i del que la mateixa m. n'ha fet una producció arriscada que ha donat com a resultat el tema més llarg (crec) de TH i també una intensitat que el fa un dels meus preferits...
... també s'hi pot trobar algun tema més, gravat als estudis m. i que espero recuperar més endavant i que segur caurà en un proper concert (si algú ens deixa tocar en alguna banda...)
no s'ha de perdre detall del nou disc... fins i tot l'última paraula ens connecta amb el que vindrà després...
i el que vindrà després serà '7'... el disc gravat als estudis Presidente amb els gúdar... amb el seu líder, l'Albert als comandaments i força decisions consensuades que espero donin com a resultat un nou disc que soni una mica diferent al que ha estat TH fins ara... veurem com l'enllestim... en principi (creuem els dits) no ha de trigar!!!
però com deia al principi... abans del 7 ve el 2...
Lluis Paloma Patinet, ens ha produït 'Febrer' i alguns dels temes de '2008' i 'So last Year' aconseguint donar una nova dimensió al so de TH... aquí no fa cap dels seus típics acudits però respon a les preguntes que li plantejo... i com sempre les respostes són interessants... bona lectura!!
1. Parla'ns dels teus projectes? Novetats de l'esperat 'Partisà' i del disc de vaixells...
Aquí ja puc sentir les rialles de la gent. El 'Party, S.A.' continua encallat per manca de temps, fins a l'estiu almenys. L'estat del disc és el ja conegut: totes les pistes de base estan ja fetes, excepte per uns retocs a “London” (títol de treball), però he de fer partitures i gravar veus (excepte per 'Vull ser lliure', que obrirà el disc), i amb la veu com la tinc ara no crec que pugui avançar gaire (de moment). El 'disc de vaixells' és un projecte que vaig començar a idear durant les sessions finals del 'Corrupció', però es va trobar amb tants obstacles que quasi tot el material que vaig gravar per a aquest projecte (ca. 2005) ha acabat anant a parar al 'Partisà', que en si mateix no és més que un 'Corrupció II'. De fet, és una història tan rocambolesca (incloent la pregravació d'una òpera que va quedar en foc d'encenalls, així com també una subsegüent encarnació de l'àlbum en doble CD que va provocar protestes perquè bona part del material era fluix) que no hi ha espai per a explicar-la amb detall. Bé, el cas és que, reassignat el material cap a un altre disc, he deixat de 'veure' clar el disc. I això vol dir que l'he de posposar fins d'aquí a molt temps (de fet, és un concepte molt borrós fins i tot encara que ara li pogués dedicar tot el temps del món). Almenys, tinc ja llibres molt complets sobre tots els vaixells de què vull parlar menys un. Com et dic, a partir de l'estiu...
El que ens deixa amb dos altres projectes de destí més incert, però que reflecteixen més el meu moment actual. Un és el Requiem. És (ho puc proclamar!!!!!!!!!!!!) una partitura acabada,
-Bravo!!!!!!! Plas, plas, plas... (públic)
feta específicament per a ser tocada i cantada en concert (és per a orgue de tubs, orgue elèctric, trompeta en Si bemoll i cor mixte). La part negativa és que no s'interpretarà com a mínim fins l'any que ve, i això si no hi ha problemes abans, que n'hi pot haver i molts. Però està 'emparaulada', i és per aquest motiu que no n'he penjat els midis a internet. Almenys, hi ha serioses intencions de cantar una versió 'reduïda' del Sanctus a la propera audició de cant, cap allà al juny. L'obra com a tal és una clamorosa contradicció (musicar un text eclesiàstic en llatí quan des dels 16 anys que sóc ateu), però en aquest cas era un compromís, estava clar que al cor a qui estava destinada aquesta obra no li podia fer cantar lletres agressives com les del 'Partisà', i de totes maneres conté alguna de la meva millor música. Una última precisió: el vaig compondre en una mica menys de dos mesos (7 de setembre a 4 de novembre de 2008) perquè temia el que ha acabat passant, és a dir, un coll d'ampolla terrible a mig curs en forma d'assaigs i concerts (fins i tot m'he atrevit, per primer cop, a dir que no a un concert on tothom m'hi 'esperava', en aquest cas el Magnificat de Bach del centenari del Conservatori).
I l'últim projecte, pel que no poso data però que vull intentar presentar abans de l'estiu si em surt prou bé (que és el dubte): ja fa temps que algun amic em diu que jo hauria de provar de construir les meves cançons sobre patrons de bateria o almenys rítmics. I és el que estic mirant de fer ara. De moment no he arribat gaire lluny, però hi ha dues cançons conegudes que trobaran casa ('Automatic Day' i 'Amsterdam'), i almenys una altra m'ha deixat molt content i la inclouré, 'La crucifixió dels Beatles'. El disc (que no pretenc fer massa llarg) es titularia '(Ja no) busco feina', i vindria a ser una mena de substitut, aquest cop fet amb un mínim de decència, d'aquell abortat 'Busco feina' que tanta vergonya em va fer passar en el seu moment (de fet, l'única altra cançó d'aquell poti-poti que pot acabar al nou disc -i no és segur- seria 'George Harrison', que necessita de molta feina encara).
2. Com afectarà el tancament dels kanga sound studios, que tants bons records ens porta, i el ple funcionament de la unitat mòbil?
En realitat, a Kanga hi deixaré muntada la meva bateria barata (la Tempo d'alguns dels primers concerts de To Be Continued) i la gravadora Fostex (a emprar només com a previ per a dos micros), per si un dia em cal. Però, ara que no hi he d'anar quasi per res, no em compensa tenir-ho tot allà. Apart del tema bateria, crec que amb la Unitat Mòbil tinc més avantatges, especialment perquè es colarà molt menys soroll de ventiladors de PC pels micros. De fet, pensa en la Unitat Mòbil com un Kanga en petit, fins i tot hi he incorporat els racks que havia emprat a Kanga. M'és més útil tenir-ho tot a mà. L'única pega és que se'm pot colar una mica de soroll del carrer, però em continua compensant.
3. Les teves gravacions són teves 100%, autoria i interpretació, tret d'un projecte amb el toni noise, penses en col·laboracions pel futur?
És cert que puc ser molt individualista. Fins molt endavant a la meva vida no m'he pogut recolzar en una colla d'amics de veritat (la famosa òrbita To Be-TH de la que parlaré més durant l'entrevista), i fins i tot a la meva família cadascú va bastant pel seu cantó. A més, part del meu gust per gravar sol es deu a que en els meus principis com a compositor em vaig trobar amb algunes escenes desagradables quan intentava tocar alguna de les meves primeres peces (com els '2000 mosquitos', per exemple), i vaig acabar decidint que seria millor gravar-m'ho tot jo i no haver de demanar permís a ningú. Almenys la músia arribaria a existir.
A la segona pregunta, perquè no? El Requiem és una forma de col·laboració, però també se'n pot beneficiar el '(Ja no) busco feina' (sobretot penso en solos de guitarra, però no exclusivament). Ja aixecaria el dit. Pel que fa al projecte amb el Toni, de moment és una sèrie de multipistes on jo ho toco tot i ell produeix, a l'espera que ell pogués posar el seu gra de sorra. Resulta que al poc de començar a gravar aquest material (un disc de tribut als nostres estimats Beatles, en plan currat) se li va espatllar el disc dur. Ha aconseguit recuperar-ho tot, per un pèl, però encara no hi ha data per a tornar-nos-hi a posar, recordem que ell treballa.
4. Com et planteges les col·laboracions en els temes d'altres persones? Òbviament, m'agradaria centrar-me en les cançons de Tired Hippo i en com tries un so, uns instruments, uns acords...
Me n'adono que sóc molt més espontani que a les meves pròpies gravacions (tot i que aquestes poden ser ara molt més espontànies que el 2000-2003). Específicament en el cas de TH, la primera feina era gravar unes bones pistes bàsiques de guitarra i veu per part teva. Algunes de les gravacions de 'Febrer' també van comptar amb pistes adicionals de veu (Mireia), trompetes (Jorge) i veu i guitarra (Jordi). I un cop els elements 'de grup' eren tots a lloc, jo començava a afegir pistes, el 90 % de sintetitzador, mirant a cada pas com quedava tot (essent la darrera producció d'importància feta a Kanga, també vaig gravar un goliat per a afegir 'una bateria' a alguns temes). En aquest sentit ho podries comparar amb la feina d'un pintor, afegint detalls aquí i allà. Concretant? Els sons de sinte eren pura prova i error, apretava un botó i mirava com quedava (quasi sempre emprant el meu mòdul Korg 05R/W). Amb les guitarres elèctriques el treball era més subtil, processant el senyal amb pedals i efectes de rack (Els solos a 'Facing Up The Tide' estan fets amb un Boss Metal Zone i també amb una pista al revés de pastilla de màstil amb reverb, mentre que la recent 'Point' ha comptat amb generoses aportacions d'un emulador de pedal Boss FDR-1, un so molt Hank Marvin). Sobre els acords, eren els originals de la teva part de guitarra, potser amb una o dues notes més, i amb alguna inversió potser. 100 % Baucells. A l'hora de mesclar entràvem al regne de la reverb. Els tres temes lents de 'Febrer' van quedar molt ben mesclats, però t'admeto que els dos temes ràpids, sense estar malament, no tenen la teva guitarra prou destacada, segurament perquè fer arranjaments i mescles de manera intensiva durant tres dies potser no sigui la meva millor manera de procedir. Però ho vaig arribar a gaudir.
Amb el projecte del Toni va ser una mica diferent. Quan vam començar, jo només tenia el baix Storm i la Strato XII MIJ, apart del DX-7 i el Korg, i me les vaig apanyar per a començar els arranjaments, que el Toni tenia previst acabar. De fet, té intenció de fer-ho un dia. Fins i tot 'Yes It Is' estava quasi acabada, però no del tot.
5. I per quan un concert de Lluís Paloma?
Aquesta és la pregunta que em fa por, perquè me la fa tothom. I el pitjor és que no sé la resposta, excepte per demanar paciència fins passat l'estiu. I aquí ve la paradoxa: encara no puc plantejar un concert perquè precisament tots els assaigs i concerts que em toca fer com a cantant de cor i estudiant de cant no em deixen temps per a acabar els discos que em proporcionarien material per a bastir un concert digne, sense comptar el temps necessari per a fer arranjaments factibles, ensenyar-los de manera oberta a amics músics, i buscar locals. També tinc pendents escrits per a la revista TERME i vaig de bòlid (o perdo el temps per a no posar-me encara més nerviós). Sempre dic que se m'intenti seguir la pista amb els meus concerts clàssics mentre no pugui oferir res millor, però veig que ningú ho prova. I aquí suggereixo fer-me una autopregunta:
5,5. Quins records tens de la teva vida de directe?
Començaré dient-te que al final del paràgraf parlaré de To Be Continued-TH. Començo pels concerts de clàssica. Bàsicament són maneres de perdre una tarda-vespre, més desenes d'hores d'assaig. Algú dirà: 'Però si fer un concert és emocionantíssim!' Jo penso que no. Vesteixes de negre uniforme, et diuen com has de sortir a escena, com saludar al final, i bàsicament surts a cantar unes determinades notes d'una determinada manera que t'indica un/a director/a. I el públic aplaudeix al final (pel mig, estussega). No hi ha cap comunicació. I tota la pila d'assaigs que fas per a perfeccionar el repertori d'una nit no necessàriament serveixen per a fer una actuació perfecta. Va a dies, i recordo concerts que van del notable alt a la pura i simple catàstrofe, i de vegades això canvia d'un dia per l'altre. Com a solista només he fet audicions de cant i alguna intervenció amb alguna coral. En teoria és més interessant perquè tens una porta oberta a triar-te una part del material, cosa que jo he aprofitat. Tant a cant com en format cor, algunes peces favorites meves ho són perquè les he conegudes en cantar-les. Però aquest és l'únic punt favorable d'un concert, i tot això desapareix quan entren diners en joc, és a dir, quan toques amb orquestra. Aquesta última sempre és caríssima (d'alguna cosa han de viure), i sempre s'acaben interpretant uns pocs 'greatest hits' d'eficàcia provada. I a mi em crema molt fer sempre coses d'uns pocs compositors morts. Pel que fa a cant, he fet coses de gent com Alban Berg o Charles Ives que estan bé, però també recordo una audició que va resultar dureta perquè tots vam cantar respectives diverses peces de només dos autors: Franz Schubert i Eduard Toldrà. Per separat era bon material, però junt... I t'ho has d'aprendre de memòria (signat: formatge de Gruyère). A més, l'esquema d'una actuació sempre és molt semblant. A Terrassa, te'n vas al lloc del concert. Fora, s'hi ha d'incloure un viatge en cotxe o amb autocar que pot ser bastant llarg. Arribes a lloc i te'n vas directament a fer una prova de so (conec una persona que realment les aprofita des del seu lloc de direcció, però en altres casos no sempre funciona), sense temps per a fer turisme. Amb sort, et quedaran tres quarts d'hora per a menjar un entrepà al bar del costat. Sense, igual acabes la prova de so deu minuts abans del concert. Alguns es canvien als camerinos o al vestuari (o a la sagristia!), jo sempre vinc vestit de casa. Passes el concert (mai perfecte) i tornes a casa. D'aquesta mena de dies, recordo dies de tornar des de la meseta castellana de matinada i dormint només 90 minuts abans d'anar a treballar, o fent breus visites nocturnes a llocs per a dir que havia vist alguna cosa. Acústiques? Una caixa de sorpreses. Només avisar-vos que no totes les esglésies tenen efecte reverb. I quan no el tenen coincideix amb què cantes junt amb una orquestra d'arreplegats. Jo ja ho he vist tot.
Sobre l'òrbita To Be-Tired, els directes són millors. Hi ha l'amistat, i la màgia d'estar fent una cosa realment creativa. Cançons noves, efectes nous (guitarres noves)... La por ve de com et sonoritzen (hi ha graus, però sempre em recordaré del cubà de la plaça 11 de Setembre i de tota la seva parentela) i d'acabar tocant a les tantes per als teus amics i punt. També, m'agradaria que tinguéssim una mica més de reconeixement (hem treballat dur i ens ho mereixem, què carai), i que als concerts hi vingués alguna groupie, que també fa falta.
6. I les teves noves adquisicions? El teclat...
Un Yamaha PSR-E413. El vaig comprar perquè el DX-7 se'm quedava curt per a algunes coses i perquè ja anava fent falta. De totes maneres, seria pura carn de BBC (Bodes, Bateigs i Comunions) si no fós per dues prestacions interessantíssimes que té: un arpegiador (que vull emprar en una cançó-a-compondre pel nou projecte de disc), i dos botons que entre d'altres coses permeten simular en temps real els filtres típics de sons analògics. Diguem que el veig com a complementari del DX-7: el 413 pels sons de piano i strings, i el DX-7 pels Farfises i els sons làser. No sé si serà pràctic endur-me els dos en directe.
7. La guitarra...
Una “tipus SG” marca Ä. La vaig comprar per bonica i perquè, essent barata, sonava raonablement bé. L'únic que me'n preocupa són les clavilles, que no són fantàstiques. Però la voldré gravar algun cop. Diguem que tenia 'mono' de guitarra i mirant per internet vaig arribar a la conclusió que no valia la pena anar a per una guitarra de preu mig perquè igualment els hi posen unes pastilles de pena (se sobreentén que he desistit de comprar-me una Gretsch o una Rick-12, no estic per gaire festes econòmicament).
8. I futurs objectius d'adquisicions? Possibles i no tan possibles...
Possibles, només et puc dir un disc dur USB i perquè realment em cal. També estic en crisi. No tan possibles? No ho sé, depèn de què trii fer els propers mesos. Et confesso que m'estic pensant de fer un segon instrument al Conservatori, i aquí penso en veu alta. De tres possibles instruments, he descartat l'arpa perquè fer-se amb una arpa d'orquestra està fora de les meves possibilitat i no vull estar anant a estudiar al Conservatori cada dia, siguem pràctics. Llavors vull mirar guitarra (una elecció òbvia) i orgue (òbvia, essent teclista de To Be, tot i que fer-me amb un orgue elèctric amb pedalier se me'n va com a mínim als 4200 €, per sort no seria una compra immediata). Apart, sempre em pot quedar una lap-steel o una autoharpa.
9. N'ets conscient de la importància que han anat guanyant les guitarres en la teva música els darrers anys? Es reflexarà en els teus discs?
Jo crec que sí. De moment no sóc un David Gilmour, però tenint un parell de guitarres bones i de pedals en condicions crec que val la pena intentar-ho. De totes maneres, el fet de compondre amb guitarra i buscar-hi continuament acords i textures té també un vessant pràctic que els nostres amics els “concertistes” apreciaran d'immediat: apart del Toni Noise, que té alguna noció de teclat, tots els demés músics de l'òrbita To Be-Tired sou guitarristes, i component amb guitarra us facilito per endavant el tocar la meva música. Precisament, la característica d'”Automatic Day” i de la majoria de peces del “Corrupció” amb la que tots ens hem entrebancat fins ara és que era música per a (molts) teclats, i no hi havia manera per a nosaltres de fer-ne una adaptació factible. També, una altra raó per a compondre amb guitarra va ser, el 2005-6, fer fora de la meva música els vicis interpretatius que tenia com a teclista. Pot ser que aquí hagi evolucionat una mica des d'aleshores.
10. Com veus el nou projecte de To Be Continued que estem enregistrant ara mateix?
Tinc clar que no serà un “Try To Look Like Bellvís II”. Excepte per IV tocs que li deurem fer, és el nostre actual repertori de directe, gravat per pistes però amb els arranjaments de concert (potser amb uns millors sons de teclat). No serà un disc experimental, serà més un document d'on som ara. Jo potser l'hagués volgut una mica més barroc, això t'ho admeto. De tots els temes, el que m'agrada més de partida és 'Fast Forward', que crea un gran ambient. No estic segur que la meva 'Buy Guitars' sigui tan memorable, excepte per l'anècdota de reflectir la filosofia vital de To Be Continued. I un últim misteri: quin dels molts títols triarem? Certament he disfrutat com un camell proposant títols frikis
nova entrada... per fi!! aprofitant el llançament de 'So last Year', una altra recopilació de cançons, lo-fis i no tant lo-fis i amb una gran portada de la itzi, com sempre... són cançons escrites per aparèixer a '2008' el projecte de un mes / una cançó que per raons de número (12+1) no van entrar:
point&shoot: escrita pel mes de desembre i gravada aquell mes amb el mestre lluis paloma... m'encanta les guitarres que hi ha afegit! amb m. als coros
OVNI myspace: la cançó que va entrar al mes de desembre al projecte '2008' però amb els coros del lluis que jo crec que la fan millor que la versió original
the cloud: un tema amb ecos de 'the other side' i 'NYC song' dels tobe... un altre bon treball amb el mestre patinet que s'afegeix als coros amb m.
i d'on ens arriben: un tema folk passat per joguines del cool edit... la idea era tenir un bon text que llegir-hi per sobre... però al final s'ha quedat així...
red: ja estrenat al myspace... un tema que estem practicant amb la banda i (si aconseguim algun concert) segur sonarà aviat...
new awakenings: havia d'entrar a '2008' al mes d'abril... al final va entrar 'the river's end'... aquesta la vaig escriure un matí després d'haver somniat que era a tòquio i hi havia un terratrèmol brutal... el curiós és que era un somni, no un malson... vaig dormir molt bé aquella nit...
you're right, it's only music: m. té una cançó 'it's only music my love' i la tocava sovint durant el mes d'abril... així un dia vaig escriure aquesta cançó que tampoc va entrar al '2008' però sí va estar un temps al myspace i ha debutat en directe al tribbiani al mes passat... manaché!
the tide re(m.)ix: m. i el seu wavepad revisitant el (facing up) the tide de 'Febrer' l'ep que vam realitzar amb el mestre paloma
aquestes són les cançons... hi ha més temes però no són audibles... o no estaven pensats per '2008'... així que pot ser algun es coli en les gravacions que estem portant a terme a l'estudi dels gúdar...
si parlèssim de còmics l'avanç editorial de 2009 per TH seria: 'so last year' + ep gravat a l'estudi dels gúdar amb el segell d'El piñonero grabaciones + projecte conjunt amb els orangine + les 'bedroom tapes'!!! (ho hem de fer dottore!!) + gravar en algun estudi mig un ep en català... als que afegir el disc que ja grava m. amb l'arnau i la segona maqueta dels tobe en plena gestació...
es preveu un 2009 plenet però com sempre... ja ho sabeu... els plans no es compleixen mai a TH!!!
espero donar-li un canvi al myspace ben aviat per celebrar que ja hem superat les 10.000 escoltes... keep an eye on the screen!!!
acaba l'any I després del sweet, l'any dels posters...
acaba el projecte '2008' (gràcies a tots els que m'heu ajudat a cumplir la mitja de tema/mes): amb el tema 'OVNI', un nou tema en català amb la col.laboració del mestre Lluis Paloma,... http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/XII.+OVNI http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/XII.+OVNI http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/XII.+OVNI amb remix a: http://www.myspace.com/tiredhippoband http://www.myspace.com/tiredhippoband http://www.myspace.com/tiredhippoband
un any força intens... des del concert al sidecar,
la trobada a iCat.fm,
el concert al festival de l'Altaveu,
la gravació de Febrer, http://www.lastfm.es/music/Tired%2BHippo%2B%2526%2BLlu%25C3%25ADs%2BPaloma/Febrer http://www.lastfm.es/music/Tired%2BHippo%2B%2526%2BLlu%25C3%25ADs%2BPaloma/Febrer http://www.lastfm.es/music/Tired%2BHippo%2B%2526%2BLlu%25C3%25ADs%2BPaloma/Febrer
la retrobada amb la itz (que un mal so (culpa meva) no vol dir que 'Le Retour à la terre' no sigui un temazo!), http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/VII.+Le+Retour+%C3%80+La+Terre http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/VII.+Le+Retour+%C3%80+La+Terre http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/VII.+Le+Retour+%C3%80+La+Terre
la gravació del video d'A time for the drunken horses',
el concert a l'auditori amb els (grans!) manel,
i aquest projecte '2008', http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008 http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008 http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008
que com a molts dels nostres discs ha de tenir pista falsa, http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/New+Year http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/New+Year http://www.lastfm.es/music/Tired+Hippo/2008/New+Year
i hem sortit al mondo, al RDL, al periódico i més...
sens dubte, el millor any de TH,... moltes gràcies a tots els que l'heu fet possible!!!
Nova cançó, arrodonint el projecte '2008'... tot i el títol en català, torna una lletra en anglès després d'uns mesos/cançons en que estava aparcada la llengua anglesa (no del tot perquè han quedat temes potser per a una edició ampliada de '2008')... el tema ha estat gravat a l'esudi gracienc del gran Albert Miralles [albert]... que també escriu cançons amb la seva martin i en podeu veure/sentir algunes a http://www.myspace.com/farrinsen (en alguns fins i tot ens ha fet l'honor de deixar-nos cantar a la mireia i jo)... us el recomano!! l'Albert hi ha posat bateria, baix, teclats, coros i ha quedat un dels temes més complets de l'any i dels que més content n'estic dels darrers... a més la mireia també hi posa veu i jo, veu i guitarra Martin (però no la meva, no... l'albert també és un enamorat de les Martin (és possible no ser-ho???)) El Serrat del Munt,10 és l'adreça on vivia la meva àvia fa molts anys... una casa enorme que no vaig poder fotografiar bé fa uns mesos al sortir l'home que hi viu ara i no li feia massa gràcia tot i la meva explicació (són temps d'internet i desconfiança fins i tot als pobles)... la cançó va sortir a finals d'octubre, un matí depsrés de somiar amb la casa tota la nit... i a principis de novembre l'albert acabava la mescla que ara us presentem...
descarrega'l a http://rapidshare.com/files/141319948/Febrer.rar.html
'Febrer' és el projecte conjunt de Tired Hippo i Lluis Paloma que hem creat des de febrer a agost de 2008. La idea era combinar el so acústic de TH amb el so propi de LP. Al seu origen, constava de 4 cançons a la que li vam afegir 'nigatsu', una mena d'introducció al disc que va sorgir mentre gravàvem temes com 'facing up the tide' i 'silent word', els primers temes de TH escrits amb banjo gravats seriosament, i 'Potser... després' un altre intent d'escriure en català...
‘Nigatsu' (frn/lp): • frn: guitarra Martin • lp: guitarra Fender Stratocaster en slide passada per delay, sintetitzador Korg 05R/W
'Facing up the tide' (frn): • frn: guitarra acústica Martin, noisy guitar, banjo, veu • lp: guitarra Fender Stratocaster passada per Metal Zone (i neta del revés), noisy guitar, sintetitzadors Korg i Yamaha, baix elèctric Storm • mireia pascual: veu
'Silent word' (frn/mireia pascual): • frn: guitarres Martin i Fender Stratocaster neta, banjo, veu • lp: guitarra Fender Stratocaster passada per Metal Zone, sintes Korg i Yamaha, goliath, caixa, baix elèctric Storm • mireia pascual: veu • jordi ibáñez: veu
Moltes gràcies al Lluis per ajudar-nos amb el seu talent a fer que unes cançonetes sonin tan bé!!
Ferran Baucells
Vaig acceptar l'encàrrec del meu amic Ferran de produir-li un disc amb molta il•lusió, però sentint també que jo hi afrontava un repte: els dos anteriors discos de TH, “Collage” i “Sweet Après Dinner”, havien marcat una fita pel grup, amb molts bons temes i unes produccions suaus però molt cuidades, i jo sabia que havia d'intentar acostar-me a allò per deferència al(s) meu(s) amic(s). El material és molt bo, fins i tot quan encara consistia només en una veu i una guitarra (la mítica Martin del Ferran). Durant un temps vam proposar als TH que volguessin que es passessin pel meu estudi a gravar les seves idees. Un punt interessant: la primera cançó a ser gravada va ser “Nigatsu”, que el Ferran va treure del no-res a l'estudi, i recordo una petita angoixa al principi de la sessió quan encara no tenia l'equip a punt i no volia que es perdés aquella màgia. Per sort ens en vam sortir. El Ferran és un guitarrista notable i amb moltes idees, i això el fa molt valuós. “Nigatsu” i “Potser... després” (amb una bona lletra del Ferran en català) van ser acabades per mi en el plaç d'una setmana (descomptant la mescla final), però les altres tres van haver d'esperar fins a mitjans d'agost per a rebre el toc final, temps ben emprat a gravar cors, una trompeta i percussions. En general, estic content dels resultats, i crec que el Ferran també ho està. Des del punt de vista tècnic, vaig aprofitar la gravació i la mescla per a experimentar amb coses com emprar delays curts per a triplicar veus (encara que també hi ha dobles pistes autèntiques) o fer servir una distorsió metàl•lica amb reverb per a augmentar el so en punts concrets. Però recordeu que sense les cançons del Ferran aquest disc no existiria. És un disc a quatre mans... i les meves no són precisament les més importants. Bona escolta. Lluís Paloma
'2008' ha anat de vacances a kanga... i aprofitant el viatget hem gravat amb el mestre lluis paloma el tema 'De rius i mars'... i és el primer tema de '2008' en català... tampoc sona la martin... sinó la guitarra de dotze cordes a la que acompanya la percusió i el solo del mestre...
el tema el vaig escriure el 7 d'agost... i el vam gravar el passat dissabte... aprofitant una sessió de l'inminent 'Febrer' (que mereixerà entrada a part)... tot està gravat a la primera presa, és el nou lema de TH 'com més ràpid gravis, més temps tindràs per temes nous'...
