el palacio de las flores

fa un temps... a una galaxia no tan llunyana... havíem escoltat temes inèdits d'una honestedat i intensitat espectaculars... amb unes lletres amb un punt de desesperació que les feia adictives a l'oient que estigués receptiu... i jo n'estava molt de receptiu... i segons deien l'AC n'estava molt de desesperat... però el temps va passar... els 1000 temes dels que parlaven es van convertir en mig centenar... i AC després de fer una obra descomunal i complexa es va perdre en obres menors... interpretant temes d'altres... fent concerts en els que preguntar-se si el vist anys abans era un miratge i el real era aquell... i en una felicitat saludable i recomenable (veieu el sueño de valentín)... arribem a el palacio de las flores... del tema que dóna nom al disc en fa una preciosa versió que ja en justifica l'escolta... AC renuncia al salmón... però segueix treient profit de l'època dels inèdits... mi bandera, el tilín del corazón i patas de rana mantenen el nivell que coneixiem... corte de huracán i (sobre tot) el punto argentino (llàstima) acusen molt més la pèrdua de bellesa que significa passar per l'embut uns temes que eren indomables... la resta de cançons em semblen força intrascendents... tant les del litto (perquè escudar-se sempre??? primer disc de 'boleros', després disc de tangos, ara disc compartit... tant difícil és fugir del salmón???)... com els temes nous de l'AC... un cant a la nova felicitat trobada... i que li duri... encara que ja no ens el poguem prendre tan seriosament... igual en el proper disc ens coloca jinetes de la poca-monta o las estaciones o palabras o informe perú, i l'escoltaré amb l'esperança de que no les hagi tocat massa... encara li queden cartes a la màniga... però riu amunt se'n van el salmón i el tito dylan nadant a contra-corrent...