Cover Me
Aquí l'enllaç a la versió del tito #1 que vam fer...
Tired Hippo – The Ballad of Frankie Lee and Judas Priest
En una gravació molt rápida i còmode vam aconseguir un tema diferent de l’original però del que n’estic molt content... moltes gràcies a tots els que van participar-hi... especialment al toni, que sembla que es pren un descans (esperem que curt) del laboratorio mágico...
Quedem a l’espera del resultat del proper dilluns 23... jo penso que entre la del patinet, la de m. vs tired o la nostra almenys un dels 50 guanyadors ha de sortir!!
SORT!!
3 Comments:
Tan de bo sigui així! Especialment perquè podria ser l'oportunitat per a que ens descobrissin. Hi ha gent important al jurat...
8:55 AM
..qui és la gent del jurat ?
( merci per la sort...però penso que son molt rokanroleros en aquest concurs..)
9:02 PM
Doncs no, cap de nosaltres no ha tingut la més mínima oportunitat en el concurs del Dylan. En el meu cas ho entenc perquè és la meva pitjor pista vocal en anys, però en el teu ja no. Versió enginyosa, amb molta marxa, i amb una harmònica com poques s'han sentit a aquesta banda de l'Atlàntic. El Toni no és l'únic que es fa creus que encara no t'hagi descobert ningú.
Canon Baucellià? Maqueta #12, Another Side..., Collage, Home Recordings #1, Sweet Après Dinner... i encara em preguntes què vull dir?
Masteritzat fet, portada dissenyada, impaciència... em sembla que estic visquent un moment històric.
3:44 PM
Post a Comment
<< Home