Petit Complot - Una hipòtesi de TH & Lluís Paloma
LP- Lluís Paloma
FB- Ferran Baucells
LP- A la fi hem acabat la saga del "petit complot", el disc que en Ferran Baucells (frn, per a abreujar) em va proposar de fer el novembre de 2009 per a treure'm de la paràlisi musical que estava tenint degut a haver hagut de deixar To Be Continued (refundats immediatament com a L'Exèrcit d'Islàndia). Curiosament, també ha acabat inspirant el frn. Aquest és un de dos projectes simultanis per a Tired Hippo (l'altre, que trigarà una mica més, es coneix com les "Bedroom Tapes" i està essent gravat -ja quasi estan- als mbm studios d'en Miguel Ballester), i en aquest cas ell ha insistit en què es tracta d'un projecte a signar com a Tired Hippo + Lluís Paloma, tot i que jo el veig més com contribuir cançons i producció a un àlbum essencialment de TH. Almenys (i només amb l'excepció de WB i MF, més acústiques a petició de les seves autores), aquest "petit complot" que us oferim conté les produccions més arranjades de tota la carrera de TH (tot i que similars esforços tècnics es van fer al "Collage", produït per Toni Noise el 2007, i al "Sweet Après Dinner", produït per l'Arnau Vallvè el 2007), i segueix un primer intent amb TH en aquest estil, l'EP "Febrer", produït per mi el 2008 al meu antic estudi. I, en el pitjor dels casos, "petit complot" és un viatge bonic. Us n'analitzo els temes:
FB- Abans d’entrar a l’anàlisi del disc m’agradaria donar les gràcies al Lluis Paloma per formar part de la trama principal d’aquest ‘Petit Complot’, a la Itziar, la M. i el Jordi per la seva ajuda i participació en el projecte, al Sebas Iglesias per fer possible que m’arribés el tema de la Itziar i a qualsevol que escolti el que ara mig explicarem...
Vaig proposar al Lluís Paloma de fer un disc junts després que ell anunciés la seva voluntar de deixar de fer música. Jo havia començat un projecte conjunt amb el grup Orangine on incloïa ’29-f’ i ‘Brillant’, però no es va poder dur a terme i vaig pensar que era una bona oportunitat per seguir amb la idea de fer undisc a 4 mans (8 al final amb el costat femení de TH)). A més, hi havia la bona experiència prèvia de l’EP ‘Febrer’, anterior treball de TH realitzat íntegrament amb el Lluis Paloma. Així, mesos després arriba ‘Petit Complot’, presentat amb una portada gentilesa de la Itziar que torna 'a lo grande' a les portades de TH i que es pot prendre com un viatge que ens ha portat d’un punt de partida a un destí ben diferents, un viatge per mar amb amics que comença així...
1. Winter Boots. LP- Aquest tema, escrit, cantat i bàsicament tocat per M. amb un senzill arranjament de baix, guitarra elèctrica de 12 cordes, mandolina i la acústica de M., va ser complex de gravar degut a que durant un temps M. i jo no trobàvem prou terreny comú com per a obtenir un arranjament que ens satisfés a tots. Afortunadament, en frn em va demanar, per a escoltar-la, una mescla bàsicament acústica que, amb l'afegit d'un baix, és la que sentiu. Segons en Toni Noise, aquest és el millor tema de l'àlbum.
FB- Un molt bon tema de la mireia per començar el disc, feia temps que el tocava i ens va semblar molt bona idea que el passés al repertori de TH. Els nostres camins es separen en el moment de treure el disc i li agraeixo tot el que ha fet per aquest grup i li desitjo molta sort en els seus projectes personals (segur que no li caldrà!). Francament divertit de tocar amb el banjo.
2. Tant pis. LP- Un tema d'en frn on certament s'hi està molt bé. És un bon exemple del tipus d'arranjaments que he fet pels temes del frn en aquest disc, amb sintetitzadors reforçant la seva guitarra acústica. L'inici sona una mica fluix de volum (pel cantó positiu: en frn té una capacitat de matís increïble a la guitarra), però he deixat el tema quasi sense comprimir perquè vaig comprovar que comprimint-lo massivament passava a sonar una mica dur i no milloràvem el volum de la intro. Tal com està està prou bé.
FB- Ja l’hem estrenat en directe aquest tema, tant a l’ovella negra com a l’elèctric, penso que el joc de veus amb la mireia i la senzillesa que respira li fan molt bé... el títol, una expressió francesa que em va descobrir la marieta... o sigui que aquest tema està dedicat!
3. El vaixell. LP- Una idea d'en frn que ha sortit prou interessant: fer variacions sobre un tros curt i repartir-les per l'àlbum, donant-li una estructura definida. Aquí, el tema es presenta a dues guitarres, tocades pel frn en sessions diferents.
FB- Sempre m’hagués agradat fer un disc que entre cançó i cançó aparegués un melodia de referència que enllacés els temes. Aquí serveix per enllaçar blocs de temes del lluis i meus, és una idea que se’m va ocòrrer mentre gravàvem guitarres... aquí en la seva versió més nua, només veiem el vaixell, el viatge començarà aviat...
4. 29-f, St. Jordi. LP- Coescrit entre en frn i M., aquest tema té una lletra força intrigant. L'arranjament, prou potent, també està basat en les guitarres del frn, i hi vaig aconseguir un efecte de theremin amb un so de l'mm6. Un detall és que el frn va gravar la veu sense tenir del tot acabada la lletra, i hi ha un parell d'inserts amb dos versos definitius cada un. Us repto a trobar-los.
FB- Una de les cançons més importants per a mí i que justifica tot el disc, la mireia va ajudar-me a arrodonir la lletra més personal que mai he escrit. Ha sonat en directe un parell o tres de vegades però actualment no forma part del nostre repertori tot i que valoro recuperar-la. L’arranjament del Lluis em sembla molt bonic i tot i que ell parla de lletra intrigant ha captat plenament l’essència del tema.
5. Shelby Avenue Bridge. LP- Aquest tema, nascut d'uns acords que jo havia trobat a l'acústica de 12, va ser gravat com un homenatge musical a Bill Monroe. En aquest sentit, inclou tocs inconfusibles com les armòniques (del frn), alguns banjos enterrats a la mescla (del frn), versions sintetitzades de baix acústic i violí "fiddle", i moltes acústiques, realçades al seu torn per un orgue, un so de corn anglès... i la veu de M. transformant-ho tot. No m'ho esperava. La lletra és també un homenatge, FB- El millor tema del Lluis en aquest disc, almenys musicalment per a mi perquè a nivell de lletra tots els temes que porten la seva signatura estan a un nivell altíssim (a un que jo no arribaré mai)... ‘ràdios orfes, discos inèdits,..’ senzillament immensa. Tinc la sort de posar-hi banjos i armòniques (sonen increibles), una en do i l’altre en la... i sona!! Hi ha una versió alternativa country que veurà la llum aviat i que recomano!
6. A bord. LP- Primera variació: afegir sintetitzadors (sobretot el vibràfon) a la base del frn.
FB- Ja hem sentit el primer tema del Lluis, ens comencem a moure...
7. El poble del somni d'aigua. LP- Un tema meu on el frn hi contribueix la melodia de veu amb bon efecte. Els cors del final estan cantats per quatre persones (incloent a en Jordi Ibañez) a petició del frn. La lletra reflecteix un somni meu. La seqüència d'acords data de 1996, però no ha estat fins aquest àlbum que li hem pogut donar la seva forma definitiva.
FB- Mentre treballàvem en el projecte vaig pensar que seria divertit que jo posés veu en un dels temes del Lluis i a l’inrevés, aquí canto jo un tema del Lluís inspirat en un somni... de seguida que vaig sentir els seus temes vaig deicdir que volia cantar aquest, tot i que no va ser senzill encaixar la lletra amb la música però estic content de com ha quedat amb el final cantat amb el jordi i la M., tothom...vaig afegir una guitarra mínima en l’arrenjament.
8. Boston Tea Party. LP- Una de dues cançons íntegrament resoltes per mi en aquest projecte. Amb una idea de 2005, la pista base s'ha anat construïnt des de 2007, i es va ralentitzar per a gravar l'elèctrica de 12 rítmica sense celleta, per a després tornar-la a accelerar un to. Abandonant la lletra i melodia que un cop havia tingut, la nova lletra parteix d'un fet que va significar el primer episodi de desobediència civil que va acabar conduïnt a la independència dels EUA. Jo, però, hi introdueixo referències més nuclears.
FB- La millor lletra del disc, ‘em vas convèncer de tirar té al mar’... val la pena entrar-hi! Després de provar de ficar-hi una guitarra vaig desistir perquè el tema ja sonava completíssim.
9. Tot en moviment. LP- Segona variació: sons metàl·lics antillans i cintes del revés.
FB- El disc avança...
10. Cel. LP- La darrera incorporació d'un tema del frn al disc, compta amb un bon arranjament vocal ideat per ell, amb quatre persones entrant successivament. Originalment ell la tenia pensada per a anar només amb una rítmica. Unes pistes extra amb la meva novíssima acústica i un final una mica ambient que vaig gravar per separat van convèncer-lo que amb més matisos el tema guanyava.
FB- Volíem posar quatre temes cadascú dins dels disc (més els instrumentals i els de la M. i la Itziar) i el meu quart tema era ‘7’ que dura quasi set minuts i vaig veure que potser no encaixava en el disc. Així als mesos d’abril i maig preparant el concert per la [2] de l’Apolo vaig trobar aquest tema que inicialment havia de durar no més del minut i més cantat. El Lluis el va fer crèixer amb més guitarres i la ‘coda’ instrumental. Al directe de la [2] penso que la cançó va funcionar molt bé i la ‘coda’ es va convertir en pura distorsió, tant de bo trobem un escenari on repetir-ho. Col.labora el Jordi Ibáñez en les veus.
11. Serè en el transit calm. LP- Treta amb una Alvian imitació de Gibson ES-335, va ser un tema una mica difícil de mesclar, i les aportacions a la mescla d'en frn són de detall però van possibilitar acabar el tema. La lletra surt de la meva obsessió a principis d'any amb la Belle Époque. Era el primer cop que aconseguia escriure amb mètrica, però vaig haver de trencar-la per a aconseguir una pista vocal convincent.
FB- Des que ens vam plantejar aquest disc, el Lluís tocava el ‘riff’ de la cançó amb la guitarra i la veritat és que sonava força bé. Al final va gravar el ‘riff’ amb teclats i jo vaig afegir una acústica afinada en re per la part del pont i arrodonir un tema que encaixa perfectament en el moment que es troba el disc.
12. Floc/Contrafloc. LP- Tercera variació: parteix de la segona i li afegeix sons d'elèctrica de 12 reverberats.
FB- El vaixell ens porta sense remei cap al final del disc...
13. Brillant. LP- Encara que cantada per mi, és un bon tema del frn amb efectes interessants de sintetitzador i de guitarra-passada-per-reverb. Jo li vaig aportar una estrofa de text, però no hi tinc molt mèrit, en ser una variació fonètica de la primera estrofa. Bones veus de M. al final.
FB- Tema que entrava en el projete inicial amb els Orangine. L’idea original era repetir la mateixa estrofa dues vegades però al convertir-se en el meu tema que cantaria el Lluís li va canviar la segona estrofa per pujar-la de nivell (un atzar més brillant). La M. Completa el tema amb una veu preciosa.
14. Arribant a l'illa. LP- Creada en 72 hores quasi al final de les sessions, aquesta també l'he resolta en solitari (tot i que el frn tenia ganes d'afegir-hi alguna cosa, sense acabar de trobar què). És un instrumental a mig camí d'ABBA i Supertramp (pel tipus de sonoritats emprades), però també té prou el meu toc com per a no ser considerada una segona part de res. N'estic molt content. La música va ser creada en abstracte com a simple desenvolupament d'una seqüència d'acords amb una melodia afegida, però un cop acabada se'm va acudir el títol i des d'aleshores que penso en el mar, un matí amb cel blau, un vaixell, i entrar majestuosament en una badia. És divertit.
FB- S’han acabat els interludis instrumentals i arribem a destí ‘arribem a l’illa’. Tema instrumental del Lluís en el que no vaig ser capaç d’aportar res que millorés un molt bon tema (i no pas per falta de ganes o d’intents!).
15. You. LP- Partint de la demo de la Itzi, aquest tema ha passat per almenys tres arranjaments diferents (dos d'ells força potents) durant la gravació del disc, per a acabar en un arranjament acústic (en part petició de la Itzi, en part petició del frn) on jo hi contribueixo una mandolina, mentre que el frn ha tocat guitarres acústiques i armònica com a plats forts de l'arranjament.
FB- Una gran notícia d’aquest ‘Petit Complot’ la guardem pel final. La Itziar torna a aprtar un tema en aquest disc. Gravat inicialment a Amsterdam amb el Sebas Iglesias de seguida que em va arribar, amb guitarra i veu, sabia que estava davant d’una nova perla de les que ens té acostumats. A casa vaig provar la guitarra i l’armònica que finalment gravaria a l’estudi del Lluis que liva donar un toc amb mandolines obtenint com a resultat un tema 100%TH per acabar el disc. Tant de bo vinguin més temes d’Holanda...
En total, nou mesos de sessions molt ambicioses (33 en total). I crec que en general ens n'hem sortit. Tant de bo serveixi per a que ens descobreixi un nou públic, reconec que jo no em sentia tan satisfet d'un àlbum produït per mi des de 2004, i voldria compartir-lo. I almenys jo el tinc per un esforç major. Escolteu-lo, val la pena. Mentre, també he preparat algunes mescles descartades per a que apareguin en un EP disponible a Last.FM i titulat "Lonely Watcher of the Skies", on fins ara només hi havia dos vells arranjaments de cançons del "Minor Songs" de TH i que pot quedar bé amb quatre pistes més que deixen clar l'esforç esmerçat en gravar el "petit complot". Seran allà per a qui tingui curiositat per escoltar-les.
El Lluís ja ha esmentat el ‘Lonely watcher of the skies’ com a instrument per a completar el ‘Petit Complot’. En breu hi penjaré, per exemple la presa acústica de ‘Shelby Avenue Bridge’ o ‘7’ un tema descartat (sí, TH descartant temes!) que és la cançó més llarga qye hagi escrit mai, set minuts.
El que vindrà tot seguit seran les Bedroom Tapes, un retorn als orígens de TH, el disc que havia de ser la continuació del Sweet Après Dinner i que ens ha costat més de tres anys de finalitzar. Ja hi haurà temps de d’aquest disc que estem enllestint sota la direcció i producció de Miguel Ballester... ben aviat!
Comentari del Jordi Ibáñez, col.laborador en aquest 'Petit Complot' i membre de l'Exèrcit d'Islàndia-
Amb dos projectes llargament gestats pels seus respectius autors emparedant-lo, "Petit
complot" arriba sense fer massa soroll: la definitiva (esperem) versió del "(Ja) no busco
feina" per part de Lluís Paloma i les avortades i represes "Bedroom tapes" de Tired Hippo
poden distreure'ns i fer que passem de llarg d'aquestes quinze cançons. Seria un error. Com
també ho seria pensar que això és la seqüela de "Febrer": aquí hi ha intercanvi de micròfons
i de papers amb lletres, aquí ha un projecte compartit al 50% i on cada part aporta quelcom
a les cançons de l'altre (amb l'excepció de "Boston tea party"; potser m'equivoco però no he
sabut trobar la mà del Ferran enlloc). El punt de partida és, no cal dir-ho, prou interessant.
Tanmateix, el joc no s'ha portat a l'extrem. El disc no ens diu com seria una cançó de Tired
Hippo passada pel filtre d'un Lluís amb plens poders. Ni a l'inrevés, tot i que "Brillant" i
"El poble del somni d'aigua" són el més semblant a una resposta que ara mateix podem trobar.
Per desgràcia, de moment ens quedarem amb les ganes de saber com seria una cançó escrita amb
aquestes quatre mans. Segurament hi ha hauria discussions i lluita d'egos (en el bon sentit
de la paraula) però també hi hauria consensos i un resultat més que vàlid. "Petit complot"
n'és la prova: funciona com a àlbum i no transllueix els problemes de mescla que, teòricament,
va patir quan començaven les calors de l'estiu. Parlant de mescles, la precipitació de "Febrer"
aquí no fa acte de presència, afortunadament (només uns problemes de desincronització de guitarres
al final d'"El poble del somni d'aigua"). I és que aquest és el disc més plàcid que he escoltat
dels Tired Hippo (no podria dir el mateix del Lluís: el "Corrupció" li podria discutir el títol).
Clar i ras: aquest és el disc "maco" dels Tired Hippo. No hi trobem cançons accelerades, ni
temàtiques angoixants; és significatiu que l'excepció a la regla sigui "Cel", gravada quan bona
part del disc era enllestit, en el temps de descompte. Martins que no criden, Stratos que quan
s'alteren una mica massa es comprimeixen, mandolines i banjos de fons, teclats que no tenen un
protagonisme tan gran com podriem esperar del Lluís i, a nivell de lletres, una sensació de cercar
la bellesa, no el cantó complicat de les coses (fins i tot les queixes que sentim són a mitja veu
i amb una certa resignació; aquí penso especialment en les cançons del Ferran) i fins i tot un
alè de llegenda ("Shelby Avenue bridge" i "El poble del somni d'aigua", made in Lluís). El disc
comença d'una manera especialment angelical: la veu de la Mireia domina aquesta primera meitat i no
ho dic només per "Winter boots": coprotagonista de "Tant pis!", quasi celestial a "Shelby Avenue Bridge"
(com a "Brillant", a la recta final del disc) o decisiva per donar matís a "29-F, St Jordi", la seva
veu és tan efectiva com sempre, amb la qual cosa estem parlant de grans resultats. Això sí, segueixo
sense entendre la lletra de "Winter boots", especialment la tornada, suposo que la dicció i la mescla
m'impossibiliten saber quines paraules està dient. Igualment es tracta d'unes de les millors que ha
fet de moment la Mireia, porto dient-ho des de que la va penjar al seu flog o la toca en festes
d'aniversari, encara que se li fa un flac favor posant-la davant de tot. Sé el que se'm pot dir com a
rèplica: i on la posem? Les aportacions de la Itzi i la Mireia són molt valuoses però, simplement, no
encaixen del tot aquí: són en anglès i, especialment la cançó de la Itzi, apunten en una altra direcció.
Confinada al final del disc i precedida per un tema instrumental, sembla el tema fantasma de l'àlbum.
I entre aquestes dues cançons, una unitat musical buscada i trobada gràcies a una producció adequada,
homogènia, continuista i sense sobresalts (aquí de nou "Cel" trenca la baralla amb el seu final cosí
germà del "Less than you think" de Wilco). El Lluís sembla especialment impermeable, amb les seves
estructures més fermes que mai: inicis directes a l'estrofa, sense intro i amb veu d'entrada, veus
doblades, reverb catedralici, solos entre estrofes, strings... Sonarien les seves aportacions
estranyes si les posessim en un disc com el "Feina"? En absolut. La seqüenciació i l'ambientació
musical reforcen la idea d'unitat, també hi ajuden les variacions marines (els antics "bits", un
experiment que superarà l'estatus de simple anècdota si la música dels autors pren direccions més
cinemàtiques). Plats forts? Els temes que més fàcilment es van gravar: "Tant pis!", "29-F, St. Jordi",
o "Arribant a l'illa" em vénen ara el cap, hi afegiria "Boston Tea Party" però prefereixo l'original
"Magnitogorsk". Serà veritat el lema de Neil Young i el seu fidel productor David Briggs que "the more
you think the more you stink"? Més enllà d'aquests pics, la resta de l'àlbum flueix prou bé, sense
desastres i amb una regularitat estudiadíssima. En un món ideal, a les llars d'infants s'escoltarien
aquestes notables cançons: no, això no és cap clatellada ni cap acusació de frivolitat, al contrari,
un reconeixement de la complexitat inherent de voler fer les coses senzilles.
Però anotem algunes coses que resten en lloc de sumar al resultat final. Les regles del joc han condicionat
el resultat (marcat per les apreciables aportacions femenines que posen en quarentena l'estructura central
i que m'atreveixo a dir que haurien de formar part d'altres projectes), que, sigui com sigui, mai cau en
la sobreproducció: som davant d'un deliciós aperitiu, amb canapés realitzats amb imaginació i ofici, amb
delicatessen exquisides... que, cap a la meitat de l'àlbum, no omplen del tot. Em consta que els dos autors
hi han posat el 100% (no en tinc cap dubte) però de vegades sembla que portin morrió o camisa de força, que
no vulguin prémer l'accelerador a fons, potser per no emprenyar l'altre. En tot cas, el proper "Lonely
watcher of the skies" ens fa pensar que aquestes versions més "extremes" existeixen i que simplement no s'han
inclós a "Petit complot" per no trencar la placidesa ambiental. Segurament el problema el tinc jo: la política
de reciclar amb èxit material antic del Lluís i el fet que ja hagués escoltat en directe les millors cançons
que el Ferran ha aportat a aquest projecte m'han restat capacitat de sorpresa. Potser la producció volgudament
preciosista alimenta aquesta sensació. Però estic sent torracollons: això són petites pegues a un disc que,
insisteixo una vegada més, funciona i aconsegueix transportar-te (molt lluny en l'espai i el temps en les
cançons del Lluís, molt lluny en el mon interior de les cançons del Ferran, que definitivament ha trobat una
mirada pròpia a l'hora de fer les seves lletres; el Lluís ja fa anys que la té, encara que, molt sanament, es
troba en ple procés de redefinició del seu estil). Hi ha una altra virtut igualment important en aquest "Petit
complot": les lliçons que els dos n'hauran extret, que faran que aquest petit gran pas de dos valuosos músics
ressoni en un futur molt proper, ja que els dos tenen projectes en marxa, alguns d'immediata aparició. Els
esperem impacients. Tired Hippo han fet el seu disc més accessible i que pot aconseguir-los un nou públic si
el mouen: agradarà a un espectre de població amplíssim. Sense voler-ho, semblen una mica més universals. Pel
que fa al Lluís, segueix conreant el seu llibre d'estil clàssic, que no és poc (ja hi haurà temps per sacsejades
i revolucions sonores i temàtiques en gravacions que portin el seu nom). Felicitats novament, un plaer haver-ne
format part.
posted by frn at 9:27 PM
|
0 comments
